Dentosofia

Es tracta d’una teràpia d’aproximació humanística i antroposòfica basada en tècniques funcionals.

Aquesta tracta les principals causes de les maloclusions i desequilibris bucodentals, és a dir, les funcions de respiració, deglució i masticació.

A part d’això també podem oferir un acompanyament d’aproximació antroposòfica que permet posar en evidència la relació entre l’equilibri de la boca, del cos i de l’ésser humà. Per això diem que té una aproximació humanística, ja que no tractem només la boca sinó que davant nostre veiem un ésser humà amb tota la seva amplitud, considerant el seu cos físic però també el seu cos emocional-anímic, espiritual i el jo.

Tenint en compte les influències dels septennis i de les edats mirall en l’elaboració l’acompanyament per a cada individu.

Pel que fa a la part més pràctica en la que es tracta el cos físic, posem el focus majoritàriament en les funcions principals de la regió bucodental, com hem dit abans, respiració, deglució i masticació. Si aquestes estan alterades i respirem per la boca, col·loquem la llengua contra les dents quan empassem o bé masteguem prioritàriament per un sol costat, al llarg dels anys podem observar faltes d’espai, apinyament dental i malposicions.

En el cas dels nens és molt important detectar aquestes alteracions el més aviat possible, inclús abans de recanviar les dents de llet per a dents definitives ja que si les podem tractar evitarem molts problemes més endavant.

En el cas dels adults, aquest tractament ens pot ajudar a reequilibrar la mossegada i a re posicionar la mandíbula de manera més fisiològica.

Així doncs, podem tractar problemes de dolors a l’articulació temporo-mandibular, ronqueres, apnees del son i alteracions posturals o osteopàtiques, així com també evitar que les genives es deteriorin i pateixin recessions degudes al desequilibri de la funció masticatòria i de la mossegada.

En tots els casos el tractament es basa principalment en portar un aparell anomenat activador plurifuncional: aquesta fèrula es col·loca a la boca durant tota la nit i també durant algunes estones del dia per fer un treball més conscient.

Mentre la portem posada, ens obliga a respirar exclusivament pel nas i també impedeix que la llengua es col·loqui contra o entre les dents a l’hora d’empassar, això requereix d’un cert entrenament per alguns individus que no tenen l’hàbit integrat, per això sempre us acompanyarem de manera personalitzada amb la intervenció de professionals especialitzats en cada una de les funcions a tractar.

Per altra banda, mentre portem la fèrula posada també podem sentir com la mandíbula queda més relaxada ja que ens ajuda a col·locar-la en una posició de descans i desprogramació a nivell articular, cosa que també ens ajuda a tractar problemes d’ATM (articulació temporo-mandibular), tensions de cervicals (molt relacionades amb l’ATM) i moltes altres afeccions de tipus postural o músculo-esquelètic.

A part de l’activador plurifuncional, també acompanyem els tractaments que oferim amb un ventall de serveis personalitzats en funció del que necessita cada consultant.

Això ho fem gràcies a la col·laboració de diversos professionals en especialitats en camps com la Logopèdia, el Mètode Feldenkrais, la Optometria, la Osteopatia, les tècniques de respiració, la Podologia i la Posturologia. Aquests els podreu trobar majoritàriament a La Clínica Verda i en alguns casos us derivem a les seves consultes.

Tot això queda concretat en cadascun dels recorreguts que hem elaborat segons els diferents tipus d’afectacions principals que hem observat en mils de boques.

A la Clínica Verda hem detectat que les funcions de respiració i deglució ens permeten de distingir dos grans grups de consultants i així distribuïm i personalitzem el tractament per tal de ser molt més eficients.

Per gaudir d’una bona estructura bucodental i postural és indispensable mantenir la boca tancada, respirant pel nas i mantenir la llengua al paladar.
El sistema nerviós autònom és el que regeix les funcions de respiració i deglució, així com els engranatges neuromusculars de descàrrega tensional i dolor.

Si volem canviar aquests patrons funcionals els hem de portar des de l’inconscient al conscient i aquest procés estarà guiat per professionals experts en tècniques de respiració Pranayama, Mètode Feldenkrais, Logopèdia, etc. Per això insistim molt en la constància i implicació del consultant per aconseguir l’èxit.

A partir d’una primera visita de diagnòstic a la consulta elaborem el recorregut més adequat per a cada consultant i així tirem endavant amb un tractament completament personalitzat per assegurar-nos l’èxit i evitar recidives.

Tenint en compte els 4 camps de la persona, en una primera visita de Dentosofia podem veure quines són les principals afectacions de cada camp i quin és el millor pla de tractament per a l’ésser que tenim davant, per així recuperar l’equilibri a tots els nivells:

 

            1.  CAMP FÍSIC – ESTRUCTURAL

En aquest camp és on trobem les diferents maloclusions o tipus de mossegada desequilibrada.

Podem classificar-ho de la següent manera:

. En el pla frontal podem trobar:

Mossegada oberta

La mossegada oberta la reconeixem perquè les dents de dalt no contacten amb les de  baix, això es pot donar a nivell anterior o bé a nivell lateral/posterior de l’arcada dentària.

(il·lustracions)

Perquè és un problema la mossegada oberta?

La mossegada oberta no és una mossegada equilibrada ja que no contacten totes les dents que haurien de contactar i això obliga a una part de les dents a treballar en excés i a l’altre part a no treballar. A part d’això pot  generar una sèrie de tensions muscular i lligamentoses a nivell de la mandíbula, articulació temporomandibular i cervicals que portin a estats de dolor, clics o inclús que es transmetin a la resta del cos a través de les cadenes musculars provocant problemes a distància.

Quan un ésser arriba a la consulta amb mossegada oberta el primer que fem és buscar la causa d’aquesta: sempre trobem una llengua que es col·loca entre les dents, tant a l’hora d’empassar saliva, com a l’hora de parlar, com mentre descansem i no la fem servir. En aquest cas la llengua presenta una funció alterada que cal reeducar. Moltes vegades també s’hi suma un hàbit de respiració bucal, que caldrà tractar amb les mateixes premisses que hem explicat a l’apartat anterior, fent un acompanyament per a la reeducació respiratòria.

Igual que la respiració, la llengua és un múscul que funciona de manera inconscient i automàtica i per reeducar-la s’ha de treballar de manera conscient i regular, cada dia fer alguns exercicis. No n’hi ha prou portant l’activador.

Un activador plurifuncional ens obliga a col·locar correctament la llengua però quan el portem només durant la nit de manera inconscient no estem reeducant l’hàbit de manera veritable, cal fer-ho de manera proactiva i durant el dia.

A part de l’activador, als individus que tenen un hàbit lingual alterat, els proposem sessions de logopèdia regularment per acompanyar el tractament amb l’activador.

D’aquesta manera accelerem la resolució del problema a nivell dental i també ens assegurem que no es tornin a col·locar malament les dents un cop acabem el tractament.

Perquè està comprovat que gran part dels casos de recidiva post ortodòncia son deguts a una mala col.locació de la llengua. Doncs aquesta és un múscul molt potent i si cada cop que empassem impacta contra les dents en comptes de fer-ho contra el paladar les mourà molt més ràpid que qualsevol sistema de ortodòncia perquè la força que té la llengua és molt més significativa.

Sobremossegada

La sobremossegada es caracteritza perquè les dents del maxil·lar superior recobreixen en excés les del maxil·lar inferior. En alguns casos les del maxil·lar inferior estan completament ocultades per les del superior (no es veuen els incisius inferiors, de vegades aquests poden inclús impactar a la geniva del paladar quan tanquem).

(ilu)

Aquest tipus de maloclusió es considera una mossegada en desequilibri ja que, degut al fet d’haver-hi un excessiu recobriment, queden molt limitats els moviments de la boca i l’individu té gran dificultat per fer lliscar la mandíbula cap a un costat i cap a l’altre.

Aquest és un moviment necessari per a la masticació i si no es pot fer amb facilitat generem una sobrecàrrega de tota la musculatura perioral i cervical, cosa que desemboca amb dolors cervicals, dolors d’articulació temporo-mandibular (perquè també treballa en desequilibri i sobreesforç) i en alguns casos amb migranyes i acúfens.

Tota aquesta tensió muscular es pot transmetre també a la resta del cos a través de les diferents cadenes musculars que van de la boca fins als peus. Per tant, sovint trobem modificacions posturals ja que el cos, al llarg dels anys s’adapta i compensa com pot per seguir fent la seva funció.

L’activador plurifuncional que oferim en aquests casos ens procura un augment de dimensió vertical de la boca, això fa que al cap del temps es reposicioni la mandíbula en una posició molt més fisiològica, generant més espai a l’articulació temporomandibular i facilitant els moviments de lateralitat per mastegar. Això es tradueix en una reducció de les tensions tant musculars com articulars de la zona de cap i coll i també en un a reducció del dolor. Paulatinament també es va transmetent aquest canvi a la resta del cos i el consultant experimenta canvis de postura.

Per això, també incloem en aquests casos un acompanyament amb fisioteràpia de reeducació postural, a través del mètode Feldenkrais ®, i també una visita de valoració optomètrica, perquè moltes vegades aquestes tensions i adaptacions que es transmeten per cadenes musculars també afecten a l’alineació dels ulls, en alguns casos donant problemes de visió.

Quan una sobremossegada es corregeix i augmenta la dimensió vertical de la boca, l’individusent en un primer moment que està molt més còmode a nivell d’articulació temporomandibular i cervicals però que no li contacten els queixals per mastegar.

Això és completament normal i, de fet, és una senyal de que el tractament està funcionant.

En el cas dels infants, adolescents i adults joves, aquest defecte d’oclusió es corregirà de forma natural amb  el poder d’extrusió que tenen les dents. Amb el temps, aquestes aniran buscant el contacte i aniran «erupcionant» per si soles fins a trobar el contacte amb les seves dents antagonistes.

En el cas dels adults, això és més difícil que passi i requereix de molt temps. Per tant, si la distància a salvar és molt gran o, sobretot, si hi ha desgast de les dents perquè hi ha antecedents de bruxisme o pròtesis realitzades amb l’antiga oclusió, caldrà rehabilitar la mossegada afegint el material necessari perquè tornin a contactar totes les dents i l’individutorni a trobar un bon apoio i equilibri oclusal. Aquesta rehabilitació es pot fer en un primer temps amb alces de composite, que col·loquem i ajustem durant les visites de control. Al final del tractament, per fer-ho de forma més definitiva i resistent al llarg del temps, es faran onlays o corones, depenent de cada cas.

(ilu )

            . En el pla Sagital podem trobar:

                        Classe II Molar

La classe II molar es dona quan la mandíbula està excessivament retruïda respecte el maxil·lar. Avaluem els mil·límetres de retrusió agafant com a referència la posició dels primers molars definitius .

Una mandíbula excessivament retruïda pot provocar problemes funcionals ja que tindrem una compressió dels teixits tous de l’articulació temporo mandibular i també tindrem una excessiva tensió a nivell muscular ja que no és una posició còmoda per mastegar i exigeix un esforç extra al cos. Sovint trobem també una sèrie d’alteracions posturals associades, el que anomenem síndrome de disfunció postural descendent, en el qual es poden invertir les curvatures vertebrals en els casos més accentuats.

A part d’aquest problema funcional, la classe II també sol suposar un problema estètic per l’individuja que les dents inferiors queden molt en segon pla i el mentó molt enrere respecte les dents de dalt.

                        Classe III Molar

En la classe III molar trobem una mandíbula excessivament avançada respecte el maxil·lar. També prenem els primers molars definitius com a punt de referència per avaluar la complexitat del cas.

En el cas de les maloclusions de classe III trobem una llengua baixa amb deglució atípica, prognatisme mandibular i un augment de les curvatures vertebrals, provocant també una síndrome de disfunció postural descendent, en aquest cas amb altres particularitats, però donant el mateix resultat que seria el de requerir un esforç extra al cos per a treballar i generar tensions i dolors innecessaris.

Estèticament  també poden suposar un problema les maloclusions per avançament mandibular, degut a una mandíbula molt prominent que pot inclús modificar la fesomia de l’individual llarg dels anys.

En la classe III podem trobar dos tipus de mossegada segons la causa que l’ha originat:

*Classe III amb mossegada oberta: les dents de dalt no contacten amb les de baix quan tanquem la boca, queda un espai obert al davant. És perquè la llengua es col·loca sempre entre les dents superiors i les inferiors a l’hora d’empassar i en alguns casos també a l’hora de parlar.

*Classe III amb sobremossegada: les dents de baix recobreixen per davant a les de dalt, en aquests casos trobem una gran rigidesa muscular i, quan es detecta a l’edat adulta, dolors crònics.

            . En el pla transversal podem trobar:

                        Apinyament

Es dona quan les dents no tenen prou espai per col·locar-se alineades i les trobem les unes recobrint parcialment les altres, com «encavallades».

Aquesta falta d’espai ens dóna una compressió dels maxil·lars. Sol venir donada perquè no hi ha hagut suficient estímul per al desenvolupament ja sigui perquè la llengua no es col·loca bé a l’hora de parlar o empassar, perquè no s’ha exercitat prou la masticació o bé perquè la respiració no es fa exclusivament pel nas.

                        Abanicament

Quan veiem que les dents estan excessivament «obertes» com un «vano» , mirant cap a l’exterior de la boca, en alguns casos fins i tot hi poden haver diastemes (separacions entre una dent i l’altra)

Aquesta condició pot venir donada per una mala funció lingual, per compensacions degut a la falta de queixals o altres peces dentals, etc.

                        Mossegades creuades

La mossegada creuada es dóna quan a l’hora de tancar la boca i apretar les dents, les dents maxil·lars (superiors) estan per dins de les mandibulars (inferiors). Normalment, quan tanquem la boca les dents de dalt han de quedar més cap a fora que no pas les de baix, en aquests casos hi sol haver un dels dos costats on aquesta posició està invertida.

En els casos més extrems es pot donar dels dos costats.

Aquesta condició també ens indica una falta d’estímuls de creixement del paladar, així doncs, també ens cal portar el focus cap a la deglució, la respiració i la masticació, que sol estar molt lateralitzada donant prioritat exclusivament a un dels dos costats.

Tots aquests tipus de maloclusions en el pla transversal ens donen un patró de torsió mandibular, que farà que la masticació sigui de manera predilecta per un dels dos costats (de manera molt més accentuada en les mossegades creuades).

Aquesta desviació ens dona un patró postural de torsió que sol anar acompanyat de símptomes molt diversos com per exemple disfunció lingual lateral, rotació de la cintura escapular (espatlles en diferents altures), alteració de la posició del crani i de les seves membranes, clics en obertura i tancament de l’articulació temporomandibular, problemes lumbars, inestabilitat a l’articulació saco-ilíaca, etcètera.

 

Així doncs, després de veure tots aquests tipus d’alteracions en el pla físic i les seves causes principals  veiem que el que realment conforma la forma de la cara d’un individu al llarg dels anys, més enllà de la genètica, són les funcions de la regió bucodental, és a dir: com respirem i com movem la llengua a l’hora de parlar i empassar. També té una gran influència el fet de mastegar més per un costat que per l’altre, és a dir, una masticació desequilibrada.

 

            2.  CAMP BIOQUÍMIC

En el camp bioquímic podem trobar les explicacions del perquè hem arribat fins aquí? Perquè aquest individu presenta aquest tipus de mossegada?

Doncs el pla bioquímic és el que ens marca els nivells de inflamació de mucoses i per tant , la producció de mucositat.

Les mucoses de l’intestí, de la boca i de la zona nasal-sinusal estan íntimament relacionades.

Si tenim la mucosa del tracte gastrointestinal inflamada de manera crònica (és a dir, permeabilitat intestinal, que no sol donar molèsties ni símptomes més enllà de producció excessiva de gasos o algunes digestions pesades i sol passar molt desapercebuda per a la majoria de la població), les altres mucoses també ho estaran. Una mucosa nasal o sinusal inflamades el que fan és produir un excés de moc. A part d’això, la inflamació i la permeabilitat intestinal fan que el sistema immunitari de l’individuestigui constantment alerta (perquè a través de la paret intestinal passen substàncies tòxiques a la sang , i no hi haurien de ser, per tant el sistema ho reconeix com a un element contra el que cal lluitar, com si fos un virus o una bactèria), quan un sistema immunitari està alerta segrega una sèrie de molècules en sang que produiran una reacció de defensa (innecessària en aquest cas) en forma de inflamació generalitzada i producció de moc crònica (per «netejar» les vies d’entrada).

Si un individu té moc en excés i de manera innecessària ens podem trobar amb el nas tapat o els sinus plens de moc de manera crònica i això dificulta la correcta funció respiratòria, fent que aquesta respiri sempre per la boca enlloc de respirar pel nas. Aquesta respiració bucal continuada ens portarà a una falta de desenvolupament dels ossos de la cara i del paladar, cosa que es tradueix en una falta d’espai per a la correcta col.locació de les dents i també en una serie d’alteracions posturals, sense oblidar també l’empitjorament de la salut bucodental deguda a la sequedat que provoca la respiració bucal.

Per tant, per molt que intentem corregir tot això amb un activador, si no anem a l’arrel del problema no estem oferint una  solució real i duradora al cos, perquè des del moment en el que l’individuno porta l’activador posat tornarà a respirar per la boca ja que el nas estarà tapat.

Quan l’arrel del problema està en el camp bioquímic de l’individuens cal revisar els hàbits alimentaris i hàbits tòxics per aconseguir  solucionar la permeabilitat intestinal, reduir la inflamació i eliminar l’excés de mucositat per tornar a posar en funcionament la respiració nasal.

Hem pogut comprovar a través de la experiència clínica i del recull d’evidència científica, que un consum habitual i excessiu de productes làctics de vaca, farines refinades, cereals refinats i sucres ens pot portar a tenir inflamació i permeabilitat intestinal, fent que el sistema immunitari estigui en constant alerta.

No parlem ja dels productes processats i la fruita i la verdura amb pesticides, és a dir, la majoria de productes que trobem als supermercats. Doncs si ens parem a mirar amb detall les etiquetes, molts d’aquests porten una sèrie d’additius i conservants que el nostre cos no tolera, doncs no els reconeix com a elements nutritius que provenen de la natura perquè son productes químics sintetitzats en laboratoris.

Una alimentació antiinflamatòria lliure de productes processats i pesticides, productes làctics, farines refinades i sucres, en la qual es prioritzin aliments baixos en histamina ajudarà a restablir el bon funcionament del tracte gastrointestinal i del sistema immunitari, baixant els nivells d’inflamació del cos i eliminant la producció innecessària de moc.

Per això, davant d’un individu que respira crònicament per la boca perquè té sempre el nas tapat,  sempre proposem un seguiment amb una metgessa especialista en nutrició i psiconeuroimmunologia que l’ajudarà a estudiar amb detall l’estat de la mucosa intestinal i fer un pla de tractament personalitzat per regenerar-la i així restablir una bona funció immunitària. Podeu trobar més informació sobre la relació entre la flora intestinal i l’estat del sistema immunitari al nostre apartat de la web «evidències científiques».

 

            3. CAMP EMOCIONAL

La dentosofia, com explicàvem en la introducció, té molt en compte la part emocional de l’ésser ja que després de la observació de milers i milers de casos per part de dentòsofs i dentòsofes de diversos països s’ha arribat a la conclusió que la mossegada que presenta un individu és la conseqüència de les seves vivències psicoemocionals i del seu caràcter.

Segons l’Antroposofia, una alteració que es manifesta a nivell físic (com seria la posició de les nostres dents), significa que ja s’ha produït també l’alteració a tots els altres nivells de l’ésser ( energètic, emocional….). Per tant, el que podem veure a nivell físic, és només la conseqüència de tota la resta.

Funciona igualment en el sentit invers, quan modifiquem una cosa a nivell físic, els altres cossos o nivells de l’ésser (emocional, energètic, jo…) s’han d’adaptar a aquesta nova condició física.

Segons la Dentosofia i l’estudi de la fisiognomia facial podem establir  una sèrie de característiques psicoemocionals que es donen, gairebé sempre sense excepció, segons el  tipus de mossegada que té la persona.

De vegades l’individupot no ser conscient d’aquests trets de caràcter, o de vegades poden ser més o menys accentuats segons altres factors que s’han anat donant al llarg  de la vida i segons les experiències que ha viscut cadascú.

Tot i això, després de molts anys d’estudi i comprovació clínica per part de dentòsofs de tot el món, s’ha pogut arribar a la conclusió de que una mossegada o una altra ens parlen d’una tendència o una altra, un «caràcter» o un «modus operandi» de l’individubastant definits.

Alguns exemples serien els següents:

Mossegada de tipus classe II, amb la mandíbula retruïda: els éssers amb mandíbula retruïda sempre tenen molts dubtes abans de passar a l’acció, donen moltes voltes a les coses i no son éssers impulsius. Sempre estan més aviat en un segon pla, observant i escoltant, més que no pas sent el centre d’atenció o els líders.

Mossegada tipus classe III, mandíbula prominent: éssers amb molt ímpetu i impulsivitat, passen a l’acció gairebé sense pensar. Individus molt actius, no estan mai cansats, mai els fa mal res. Molt decidides, no dubten.

Mossegada oberta, les dents de dalt no contacten amb les de baix: éssers molt imaginatius, molt creatius, de fet tenen grans idees i moltes propostes però els costa materialitzar-ho, els costa molt «baixar dels núvols a la terra». També solen ser molt despistats.

Sobremossegada, les dents de dalt cobreixen molt les dents de baix: individus molt rígids, donen moltes voltes a les coses, els costa molt passar a l’acció perquè sempre queda algun «factor per valorar o reflexionar». No els agrada que se’ls hi canviïn els plans a última hora perquè se’ls desestabilitza tot.

 

            4. CAMP ENERGÈTIC