Trajectòria

Em dic Sònia Cugat. Sense entrar en detalls en la continua formació al llarg de la meva vida, sóc fisioterapeuta des de 1996, psicomotricista, i la part més important, i que em representa, sóc professora del mètode Feldenkrais des de 2010.

Vaig conèixer per casualitat, a la Universitat de Fisioteràpia, el Mètode Feldenkrais, cap a l’any 1997. El plaer que experimentava durant i acabada la sessió, va ser el que em va “enganxar”. Al cap del temps de la seva pràctica, vaig experimentar canvis corporals, emocionals i de conducta. La meva esquena i les meves espatlles es mantenien més erigides amb naturalitat i sense esforç, el meu moviment era més ric i vital, i vaig augmentar la capacitat per poder resoldre conflictes (més eines per actuar des de diferents punts de vista), fent honor a la frase de Moshe Feldenkrais: “No busco cossos flexibles si no ments flexibles.”

L’aprenentatge del mètode Fekdenkrais em va captivar tant, que vaig tenir clar que jo ho volia aprendre per ensenyar-ho a tothom. Em vaig esperar molts anys, fins que va arribar la primera formació que es feia a Espanya, amb la gran sort que es va impartir a Barcelona. Van ser quatre anys d’un gran esforç personal, però van valdre la pena.

Durant la formació vaig rebre la meva primera sessió individual, anomenada Integració funcional, on literalment “vaig tocar el cel”.

La meva idea és poder transmetre la meva passió pel Mètode Feldenkrais, ajudant a la gent a millorar la qualitat de vida i donant a conèixer el seu potencial ocult, ja que ens movem molt per sota de les nostres capacitats en tots els sentits, ocasionant tot sovint lesions musculars i/o articulars o punts tensionals i/o dolorosos i actuant sempre de la mateixa manera. A la vegada un dels altres objectius que tinc, és poder trencar les creences com: “el nadó s’ha de posar panxa a vall per reforçar l’esquena”, “a partir de certa edat és normal tenir dolor / lesions”, “quan hi ha certes dolències, creure’s el que diu l’especialista, com pot ser: a partir d’ara li queda prohibit pujar escales, o fer cims i deixar de fer l’esport habitual per passar a fer piscina”, i us podria redactar molts més exemples…

Si donem més eines a l’hora d’actuar / moure’s, l’estructura i tot el sistema nerviós treballa amb el mínim esforç possible i la màxima eficàcia podent modificar l’estructura.

Només néixer tenim un llarg període d’aprenentatge fins a posar-nos de peu i caminar. Totes les funcions bàsiques son apreses: el caminar, el seure, córrer, saltar,… i aquest aprenentatge està influït per la família, per la cultura, per les emocions, per les lesions / malalties que he patit al llarg de la vida, per la feina, aficions, etc…

El mètode Feldenkrais es basa en l’evidència científica provada, de la plasticitat cerebral, que planteja que el nostre cervell és capaç de modificar la seva organització i les seves respostes a través de l’experiència de l’aprenentatge. I aquí és quan entra en acció el mètode Feldenkrais. Per sort el mètode Feldenkrais es pot realitzar des del naixement fins a la vellesa. Quan hi ha dolor, lesió, afectació neurològica o genètica, patrons posturals o de moviment fixes, etc… I té en compte tots els aspectes que engloben l’individu, ja que en cada acció s’involucren 4 elements: pensament, sentiment, moviment i emoció.

En l’actualitat transmeto tots els meus coneixements a grans i petits, tant en les sessions grupals com individuals i continuo aprenent dia a dia. Els meus pilars de vida sense establir cap ordre de prioritat són: contacte amb la natura, moviment, alimentació i meditació.

Espero que ens trobem en aquest camí d’aprenentatge!

Formació Universitària:

• Diplomada en fisioteràpia (1996)

Formació continuada:

• Professora del mètode Feldenkrais, acreditada per The International Federation Feldenkrais (Euro TAB) (2010)
• Psicomotricista (1998)
• Tècnica en radiodiagnòstic (1993)
• Auxiliar de Clínica (1990)